Laura Gavaldà presenta dimarts a la sala Zazie una biografia del cineasta Néstor Almendros
La metgessa i escriptora Laura Gavaldà presentarà dimarts, dia 25 de febrer, a les 19 hores i a la Sala Zazie (Rambla de Nostra Senyora, 37 de Vilafranca del Penedès), el seu llibre El retorn de Néstor Almendros, una coedició de l’Ajuntament de Barcelona i l’editorial Comanegra que constitueix la primera biografia completa i documentada d’un dels grans directors de fotografia del cinema contemporani, col·laborador habitual d’Éric Rohmer, François Truffaut o Barbet Schroeder, entre altres realitzadors. La presentació, que ha estat organitzada per La Cultural Llibreria i Cineclub Vilafranca, anirà a càrrec de l’advocat i cinèfil, Xavier Martín. En acabar, a les 20:15 hores, tindrà lloc la projecció de Days of Heaven (Días del cielo) del realitzador nord-americà Terrence Malick amb el qual Almendros va obtenir l’Òscar de Hollywood a la millor fotografia l’any 1979.
El títol del llibre de Laura Gavaldà té a veure amb la condició d’exiliat que va marcar la biografia de Néstor Almendros i al fet que el cineasta és encara avui una figura a reivindicar a casa nostra tant per les seves aportacions a l’art cinematogràfic com pel seu compromís social en pro dels drets humans. No endebades, Almendros es va embarcar tot sol cap a Cuba, on des de 1939 vivia exiliat el seu pare, el pedagog Herminio Almendros. Amb només disset anys, Néstor havia assumit que el cinema seria la seva vida i també la seva condició d’homosexual. En aquest sentit, la sortida de Barcelona, la ciutat on va néixer l’any 1930, implicava abandonar un país marcat pel revengisme franquista i una moral ultracatòlica i anar a la cerca de societats més tolerants.
Cuba, Nova York, París
A Cuba es va llicenciar en filosofia i lletres i, en acabar, va estudiar cinematografia a Nova York i Roma a finals de la dècada dels cinquanta, època en la qual va debutar com a realitzador de curtmetratges i com a crític cinematogràfic. Tot i haver col·laborat amb l'Instituto Cubano del Arte e Industria Cinematográficos sorgit de la revolució castrista, la prohibició de dos films seus va precipitar la marxa de Néstor Almendros a París on va arribar al 1962 i on, mitjançant la col·laboració amb els realitzadors de la nouvelle vague, es convertiria en un dels directors de fotografia més sol·licitats i aplaudits del cinema contemporani com ho certifiquen els seus treballs amb realitzadors com Éric Rohmer, François Truffaut, Barbet Schroeder, Terrence Malick, Mike Nichols, Vicente Aranda, Robert Benton, Jean Eustache o Alan J. Pakula.
I, tanmateix, la seva condició d’exiliat i les poques ocasions que va tenir per visitar Barcelona abans de la seva mort, a Nova York, l’any 1992, han convertit Néstor Almendros en un desconegut a casa nostra. En aquest sentit, el llibre de Laura Gavaldà, a més de ser una documentada i amena biografia d’un cineasta de talla mundial, també es pot llegir com un redescobriment i un homenatge a una personalitat i a un treball que cal reivindicar i mantenir ben viu.
