Batalla en el cielo

2005, Mèxic
Direcció i guió: Carlos Reygadas
Fotografía: Diego Martínez Vignatti
So: Gilles Laurent
Duració: 98 min.
Repartiment: Marcos Hernández, Anapola Mushkadiz, Berta Ruiz

A Carlos Reygadas se l’ha considerat el nou profeta del cinema maxicà per l’estela d’elogis que han generat les seves dues primeres pel·lícules com a director, “Japón” (2002), que s’endugué entre d’altres el premi Camera d’or al Festival de Cannes, i la present “Batalla en el cielo” (2005), també escollida aquest any per competir en selecció oficial a Cannes.

Reygadas proposa un cinema que no deixa indiferent a ningú. És trencador, arriscat i provocador. Plans seqüència, llargs travellings, el plaer del silenci en oposició al deliri extrem d’imatges sotmeses a la histèria, tot és vàlid per composar un colaix que apunta directe a l’espectador, un espectador que té l’ocasió de tastar el producte estrella del moment, la pel·lícula per la qual es barallen petits i grans festivals de cinema, perquè Carlos Reygadas, malgrat ser un home que procedeix d’un camp tant diferent del setè art com és el dret, amb poc temps ha aconseguit fer-se amb el respecte de la crítica i del públic.

Batalla en el cielo, doncs, és la història d’en Marcos, un xofer que traballa per una família rica i que acaba d’entrar en una espiral d’autodestrucció arran d’una tragèdia inesperada, la mort d’un nadó a qui havia segrestat amb l’ajut de la seva dona. La mala consciència es fa cada vegada més insoportable, de manera que la tensió va en augment i en Marcos no sap fins quan podrà amagar un secret tant amarg.

El que ja no es considera cap secret és la projecció d’aquest director avalat pels qui poc abans que ell van iniciar la revolució a Mèxic en terreny cinèfil,  Alfonso Cuarón i Alejandro González Iñarritu, i que a més ha tingut l’honor de ser comparat amb grans figures d’aquest art, amb noms de l’entitat de Yasujiro Ozu, Takeshi Kitano o Andrei Tarkovski.

SALA DE PROJECCIÓ

sala